Els alumnes de 2n d'ESO:GRUP 1
Mireia Singla
José Luís Suarez
Daniel Cuenca
Noelia Salgado
Mar Meroño
Cooperació Alimentària (CEIP Tibidabo)
1. Introducció-reflexió
El menjar es malgasta. Volem fer veure que hi ha maneres d’aprofitar-ho.
També volem ensenyar com seguir una bona alimentació interactuant amb els nens i nenes. Compararem el tipus d’alimentació que hi ha aquí amb altres llocs.
2. Objectius
-Conèixer la importància d’una alimentació equilibrada.
-Analitzar que no tota la població mundial té accés a una bona alimentació.
-Adonar-se’n de la importància de la cooperació entre les persones per solucionar els problemes.
3. Informació
Durant la primera activitat que farem donarem importància a la piràmide dels aliments. Classificarem els aliments per nivells per veure el seu valor dins de la piràmide En la segona activitat donarem plantejarem un problema per veure com ho solucionen cooperant. La piràmide dels aliments està contruida de manera que al la base hi trobem els aliments que s'han de consumir amb més quantitat, es a dir els que mengem habitualment. En l'extrem superior hi ha els aliment que hem de consumir amb petites dossis. Una dieta sana i equilibrada seria menjar al dia verdura, 2 peces de fuita, a més dels cereals que tenim la base de la piràmide.Desgraciadament, no a tot arreu del món la gent menja igual, sinó que sovint passa fam:
MENÚ DIARI A ANGOLA (AFRICA) ESMORZAR:
Farinetes
DINAR-SOPAR:
100g de puré de iuca amb un peix sec (sardina o arengada)
4. Preparació de les activitats
Els materials que necessitarem per la activitat de la piràmide dels aliments són:
-Cartolines amb els noms dels aliments.
-Cartolina de colors amb una piràmide dibuixada.
Els materials que necessitarem per la activitat de la cooperació alimentària són: 3
- grups de 7 nens.
- Fotocòpia del menú del cole.
-Fotografia d’un nen Àfrica.
-Llaminadures variades.
Desenvolupament de l'activitat
A, Coneixement sobre els aliments
1. Ens presentem a la classe
2. Després d'explicar els diferents aliments i com els classifiquem en la piràmide, enganxem a la pissarra una piràmide buida, agafarem una mica de bluetack i els donem unes cartolines amb els noms dels aliments.
3.Demanarem els nens que enganxin cada cartolina a la piràmide dels aliments i si fallen, els hi corregirem, o que els companys col·laborin i entre tots puguin fer-ho bé.
B. Cooperació alimentària
1. Les mestres ens ajuden a fer 3 grups de la classe.2. Es reparteixen llaminadures a cada grup.
3. Cada grup té una proporció de llaminadures diferents.
4. Després de repartir-les per les taules direm que els que tenen escassetat de llaminadures intentin d’una manera aconseguir més i els que tenen més llaminadures que les reparteixen amb els que tenen menys, d’aquesta manera veurem si cooperen entre ells.
Avaluació
-¿Vosaltres creieu que porteu una bona alimentació?
-¿Quins dels aliments de la piràmide alimentària mengeu? Mirant la diapositiva del menú a Angola i a l'escola,
- Compara el menjar que te ell amb el que teniu vosaltres
- Que faríeu vosaltres per ajudar-los?
AQUESTA ÉS LA PRESENTACIÓ QUE VAREM PROJECTAR A LA PISSARRA
El Reciclatge i una ciutat més neta (CEIP Víctor Català)
GRUP 2Alba González
Laura Brioso
Alex Roda
Lucía Roda
GRUP 3
Shara Vilches
Laura García
Toni Cibeira
Aleix Ruiz
Biodiversitat al pati de l'escola (CEIP Tibidabo)
Una Escola amb moltes sorpreses
1. Introducció
La natura urbana resulta ser normalment una gran desconeguda. La ciutat és considera un ambient artificial, feta a la mida dels humans, però les seves estructures de ciment i asfalt també resulten un enorme laberint rocós, ple de forats i canals on trobar aigua i aliment. Els arbres i les altres plantes i els punts d’aigua a les ciutats depuren l’aire, esmorteixen el soroll i acullen ocells i altres animals omplint l’entorn de bellesa, melodies i múltiples significats per a la vida pròpia vida.
Depèn de nosaltres afavorir la diversitat d’éssers vius, tornar a donar un espai a la vegetació natural, font d’aliment i abric per la fauna, però també font de confort, bellesa i millor qualitat de vida per a tothom. La nostre opinió es que volem que no s’extingeixi ningun animal o planta i volem que les persones protegeixin més el lloc on habiten.
2. Objectius
L’activitat pretén ajudar a:
1. Apreciar la biodiversitat del nostre entorn urbà més immediat.
2. Comprendre el beneficis de les plantes en els hàbitats humans.
3. Conèixer alguns animals que viuen a la ciutat, en els jardins i illes verdes.
3. Activitat
Explorar amb deteniment el nostre entorn urbà pot portar-nos sorpreses: descobriran “noves” espècies i li donaran nom, com el científics exploradors del segle passat.
4. Informacions diverses sobre alguns habitants urbans
5. Preparació
El pati de l’escola amb jardí i una font pot ser el lloc adequat per aquesta activitat. Es aconsellable buscar amb antelació les 3 àrees que investigaran els participants triant les zones que tinguin mes vegetació. 2. Per delimitar les àrees utilitzarem un cordill fent-lo aguantar amb pedres , totes tenen que mesurar el mateix. El color de cada grup s’identificarà amb un gomet que li posarem a cada participant. 1. Parets i murs. Escolliu preferentment parets velles amb llum i humitat: hi haurà més diversitat. Podeu trobar-hi algues, molses, falgueres... 2. Voreres, paviment, superfícies asfaltades, camins pedregosos. On hi hagi escletxes o clivelles podeu trobar-ho algues, líquens i sobretot gramínies. 3. Sòl de terra. Hi trobareu plantes “oportunistes” de les anomenades “males herbes” perquè són espècies amb grans quantitats de llavors que colonitzen fàcilment els espais buits. Probablement trobareu cucs, insectes, i cargols. 4. S’han de preparar fulls per al mostreig i reunir lupes de mà. 5. Comprarem llaminadures per premiar als millors investigadors.
6. Desenvolupament de l'activitat
1. Dividirem els participants en 3 grups i assignarem un color a cada un amb ajuda d’un gomet.
2. Distribuïu els fulls per al mostreig i les lupes advertint que un dels fulls és per anotar espècies vegetals que trobin i un altre per a els animals. Recomaneu que tinguin molta cura amb les parcel·les i que procurin no danyar els éssers vius que trobin: no trepitjar, no arrancar fulles, no fer mal als animals, etc.
3. El repte de cada grup consisteix a identificar les espècies d’animals i vegetals presents en l’àrea corresponent. Cada grup té entre 20 i 30 minuts per intentar descobrir éssers vius, encara que siguin molt petits, i dibuixar-los tan bé com sàpiguen. El descobridor de cada animal o vegetal pot donar-li nom segons la seva inspiració: per exemple, molsa clara, planta misteriosa, fulla estranya, etc. Per acabar faran una petita descripció de cada esser viu.
4. Un cop transcorregut el temps, cada grup reuneix totes les espècies trobades i fan una llista comuna. Han d’apuntar el nom que li han posat a l’espècie i, en cas que tingui més d’un nom, els poden escriure tots o triar el que millors els sembli. Entre parèntesis apunten el nombre del participant que ha trobat l’espècie.
5. Un portaveu de cada grup fa la presentació dels resultats de la investigació a la seva àrea. 6. Preguntarem si s’havien fixat anteriorment en aquest essers vius que comparteixen amb nosaltres la ciutat.
7. Avaluació
Recordeu altres animals o plantes que hagueu vist en la ciutat però que no hagueu vist avui durant l’exploració? (si diuen que si) On els heu vist? Estaven en grup o sols?
Que estaven fent? Algú els estava molestant?
Creieu que això esta bé? (Si diuen que no) Mai heu vist aquest animal? (foto) Es important que hi hagi diferents tipus de vegetals i d’animals? Per què?
Sabeu perquè son importants les plantes? (si diuen que si): Explica-ho, (si diuen que no): Elles són les que generen el oxigen que nosaltres respirem, gracies a elles podem sobreviure, per això les hem de cuidar.
Quins inconvenients té per a alguns animals viure a la ciutat? Ser atropellats, no trobar aliment, tenen molts pocs llocs per fer els nius, etc.
Per això es molt important que hi hagin parcs naturals y zones verdes per ajudar-los a sobreviure. També es poden fer caixes nius, per ajudar a crear nous habitats.
8. Les nostres impresions personals
El Dijous 13 de Juny, vam anar a l’escola Tibidabo a presentar una activitat a la classe de tercer de primària, per intentar que apreciïn una mica més l’ecosistema que tenen a l'entorn.
Estàvem una mica nerviosos, ja que els nois son més tímids i les noies exposàvem el treball davant d’antics professors. A l'arribar primerament ens vam presentar i vam explicar que veníem a fer.
Desprès vaig explicar en que consistia l’activitat i els nens amb ganes de començar l’activitat van preparar-se ràpidament el material necessari. La Laura i jo vam anar al pati del gimnàs a fer l’activitat.
Al començament, els nois estaven una mica descontrolats, s’entretenien amb tot i no es concentraven, però poc a poc els vam començar a ajudar amb els seus dibuixos i a ensenyar-los nous essers vius per dibuixar, i, al final, poc a poc, vam aconseguir que es concentressin. Els vam veure molt intrigats i amb ganes de descobrir més i més éssers vius. El que més els i va impactar va ser unes petites aranyes de color vermell. Al pujar a la classe vam deixar una estona perquè acabessin els dibuixos i van començar l’altre petita activitat. Estaven molt atents i amb moltes ganes de participar, hi havia tants voluntaris que no van poder sortir tots els que volien. Jo els vaig veure molt contents i segons el que van dir-me, els va agradar molt l’activitat.
Des de el nostre punt de vista ha sortit tot millor del que esperàvem, hem estat molt segurs del que dèiem i el més important es que hem gaudit tan nosaltres com els nens!
Shara Vilches
La nostra experiència a l'escola Tibidabo ha sigut molt però molt interesant, ja que hem disfrutat moltíssim al veure els nois dibuixant i passant-ho molt però que molt bé.
Jo crec que han disfrutat i s'han divertit alhora mica amb nosaltres, aquesta es la meva opinió.
Laura Garcia
